|
Em dius: "Tenim temps, tenim tot el temps".
Que no m'estressi que tot ha d'anar bé.
Però em poso a fer comptes i a mi no em quadra res.
Tot ho veig tan diferent.
M'expliques coses que ja no tenen interès.
Em divertia, però ara tot m'avorreix.
Tot el que m'expliques jo ja ho he vist abans.
No aprenc res de tu.
I em fa tanta pena això,
que només d'imaginar-me que hauria de deixar-te
no puc respirar, no em puc ni plantejar
com seria reinventar-me sense tenir-te al costat dient-me
que tenim tot el temps.
Tu em dius: "Tenim tot el temps".
Em dius: "Tenim temps, tenim tot el temps".
Jo només sento com la vida se'm panseix.
No m'agradaria estar-me equivocant
i saber que tenim temps.
|
|
No em parles, fas com si res.
Tot és un ambient cordial, un ambient distès.
No em mires, vas dissimulant.
No sé com t'ho fas, això a mi em sorpèn.
I jo em poso a mirar-te imaginant el que pensaràs.
I et poses a explicar-me coses que ja sé o que tan em fa.
Esperant el moment que et deixis anar; i et deixes anar.
Dos birres, amb això dius que ja en tens prou.
Et transformes i ara tot t'és igual. I et poses a parlar.
Demana'm el que vulguis sisplau, demana'm el que et passi pel cap.
Deixa el que estiguis fent, oblida't de tot, no em facis pensar.
Que em faràs pensar
|